Este trabajo lo realicé durante un mes aproximadamente. Herida en el orgullo por ciertos catalanes que pretendían vasallar la lengua valenciana en sumisión me dediqué a investigar sobre los orígenes del pueblo valenciano.
Nació en 1238 cuando un rey Aragonés-catalán consquistó el bello reino de Valencia. Fue tanto el amor que despertó en su corazón un pueblo tan dulce y fiel, que no quiso repartírselo a sus nobles catalanes, lo quiso conquistar y liberar de la influencia árabe, dejándolo evolucionar según lo encontró, valenciano de su propia lengua y costumbres.
Dicen los sectores catalanes que nos trajeron la lengua... Ya entonces nuestros propios fueros estaban redactados en valenciano, nadie lo trajo más bien lo portaron a tierras catalanas y quisieron cambiarle el nombre y bautizarlo con el nombre de catalán. Esa es la única verdad que creo y voy a difundir y no al revés.
Y espero que la lengua valenciana no muera nunca en su honor, pese a no ser valenciana parlante escribí este escrito con mucho esfuerzo, en la lengua dulce y orgullosa de un pueblo lleno de vida y dulzura: el valenciano.
Que espero nunca sucumba a la sumisión y engrandecimiento del pueblo catalán. Nada tengo contra los catalanes, salvo que nos quieran convencer de que hablamos su lengua. Ni lo permito ni lo soporto y escribiré un cuento para liberarme del orgullo vencido por no encontrar nunca la lengua valenciana bajo otro nombre que no sea catalán.
Aquí el escrito se puede usar un traductor en línea para el que no hable o escriba:
Nació en 1238 cuando un rey Aragonés-catalán consquistó el bello reino de Valencia. Fue tanto el amor que despertó en su corazón un pueblo tan dulce y fiel, que no quiso repartírselo a sus nobles catalanes, lo quiso conquistar y liberar de la influencia árabe, dejándolo evolucionar según lo encontró, valenciano de su propia lengua y costumbres.
Dicen los sectores catalanes que nos trajeron la lengua... Ya entonces nuestros propios fueros estaban redactados en valenciano, nadie lo trajo más bien lo portaron a tierras catalanas y quisieron cambiarle el nombre y bautizarlo con el nombre de catalán. Esa es la única verdad que creo y voy a difundir y no al revés.
Y espero que la lengua valenciana no muera nunca en su honor, pese a no ser valenciana parlante escribí este escrito con mucho esfuerzo, en la lengua dulce y orgullosa de un pueblo lleno de vida y dulzura: el valenciano.
Que espero nunca sucumba a la sumisión y engrandecimiento del pueblo catalán. Nada tengo contra los catalanes, salvo que nos quieran convencer de que hablamos su lengua. Ni lo permito ni lo soporto y escribiré un cuento para liberarme del orgullo vencido por no encontrar nunca la lengua valenciana bajo otro nombre que no sea catalán.
Aquí el escrito se puede usar un traductor en línea para el que no hable o escriba:
http://traductor.llenguavalenciana.com/
JAUME I EL CONQUERIDOR
La història del poble valencià va començar el dia 9 d’octubre de 1.238, quan el rei Jaume I entra vencedor a la ciudad de València. Ès per això que, cada 9 d’octubre celebrem el naixement del poble valencià, l’inici del procés constitutiu d’un regne que el monarca fundador va voler distint i autónom, però confederat dins la Corona d’Aragò.
Jaume I ha estad al llarg de la història el rei més estimat pel poble valencià. El fundador del regne de València ens ha deixat a més, el llibre del fets, es tracta d’un llibre únic en l’Europa del seu temps. Mai abans, cap rei critsià havia produït un text així: unes memòries polítiques, en primera persona, amb voluntad d’autojustificació, relacionan fet polítics amb vivències personals i inquietuds intimes.
Jaume I ha estad al llarg de la història el rei més estimat pel poble valencià. El fundador del regne de València ens ha deixat a més, el llibre del fets, es tracta d’un llibre únic en l’Europa del seu temps. Mai abans, cap rei critsià havia produït un text així: unes memòries polítiques, en primera persona, amb voluntad d’autojustificació, relacionan fet polítics amb vivències personals i inquietuds intimes.
EL SEU NAIXEMENT
Va nàixer el 2 de gener del any 1.208 a la ciudad de Montpeller, rei d’Aragó, comte de Barcelona, senyor de Montpeller, conqueridor de tres regnes: Mallorca, València i Murcia.
Fill de Maria, senyora de Montpeller i de Pere el Catòlic, rei d’Aragó: comte de Barcelona.
El seu naixement va ser per miracle. Jaume estaba convescut que va ser voluntad de Deu.El seu pare no volia a la seua mare. Maria de Montpeller, amb gran astúcia va idear un pla perque el rei la deixara prenyada fent-se passar per una dona a la que el rei estimaba molt (volia el divorci per desposar-se amb aquesta dona) va ser un encontre en la foscor de un castell i Maria va cumplir el seu desig de ser mare.
Maria va triar el nom del seu fill posan dotxe ciris amb els noms del dotze apòstols. El ciri que més vaig durar va ser el cridat.: Jaume.
Quan tenia no més tres anys son pare va negociar una pau amb Simó de Monfort, pactan un tracte de matrimoni entre Jaume I i la filla de aquest cavaller, Amícia, a més el seu pare va donar-li el seu fill com a penyora de pau a Simó de Monfort, deixant al seu fill sin el amor i la protecciò de la seua mare Maria.
El seu pare va morir en batalla per liberar-ho el 13 de setiembre de 1.213 a Muret (va ser imprudent i mal estratega), la seua mare va morir a Roma mesos abans, després d’encomanar el seu fill al papa Innocenci III, de confiar-ne la custòdia a l’ordre del Temple (ultim desig de la seua mare abans de morir).
Amb la mort del seus pares el papa Innocenci II i la noblesa catalana van a liberar-ho del seu captor Simó de Monfort.
Va ser educat pels monjos de l’Ordre del Temple fins nou anys.
Va ser coronat rei a l’edad de cins anys (recluit per protegir-le en el monasteri de la Ordre del temple en el Castell de Montsó) en les corts celebrades a Lleida, els prelats, els nobles i les ciudad de Cataluña i Aragó li van jurar fidelidad.
Però aprofitant la indefensió del rei ( no mes tenia 5 anys) els bàndols nobiliaris, enfrontats entre si, van cometre tota mena d’abusos sobre drets i territoris. El monarca seria una víctima més de l’anarquia general.
Amb dostze anys complits es va casar a la filla del rei Alfons de Castilla, cedint a les presions dels barons catalans que le recomanaven desposarse prompte per donar un hereder a la corona.
Un intent contra Peníscola
L’any 1.225 satisfeta la noblesa d’Aragó en les seues aspiracions es va producir una situación de relativa pau i estabilitat interior. El rei Jauime no DIU res sobre aixó en el llibre dels fets ja que va ser derrotat en el seu ataque al castell que era mot fort, bastit en una roaca sobre el mar.
Fill de Maria, senyora de Montpeller i de Pere el Catòlic, rei d’Aragó: comte de Barcelona.
El seu naixement va ser per miracle. Jaume estaba convescut que va ser voluntad de Deu.El seu pare no volia a la seua mare. Maria de Montpeller, amb gran astúcia va idear un pla perque el rei la deixara prenyada fent-se passar per una dona a la que el rei estimaba molt (volia el divorci per desposar-se amb aquesta dona) va ser un encontre en la foscor de un castell i Maria va cumplir el seu desig de ser mare.
Maria va triar el nom del seu fill posan dotxe ciris amb els noms del dotze apòstols. El ciri que més vaig durar va ser el cridat.: Jaume.
Quan tenia no més tres anys son pare va negociar una pau amb Simó de Monfort, pactan un tracte de matrimoni entre Jaume I i la filla de aquest cavaller, Amícia, a més el seu pare va donar-li el seu fill com a penyora de pau a Simó de Monfort, deixant al seu fill sin el amor i la protecciò de la seua mare Maria.
El seu pare va morir en batalla per liberar-ho el 13 de setiembre de 1.213 a Muret (va ser imprudent i mal estratega), la seua mare va morir a Roma mesos abans, després d’encomanar el seu fill al papa Innocenci III, de confiar-ne la custòdia a l’ordre del Temple (ultim desig de la seua mare abans de morir).
Amb la mort del seus pares el papa Innocenci II i la noblesa catalana van a liberar-ho del seu captor Simó de Monfort.
Va ser educat pels monjos de l’Ordre del Temple fins nou anys.
Va ser coronat rei a l’edad de cins anys (recluit per protegir-le en el monasteri de la Ordre del temple en el Castell de Montsó) en les corts celebrades a Lleida, els prelats, els nobles i les ciudad de Cataluña i Aragó li van jurar fidelidad.
Però aprofitant la indefensió del rei ( no mes tenia 5 anys) els bàndols nobiliaris, enfrontats entre si, van cometre tota mena d’abusos sobre drets i territoris. El monarca seria una víctima més de l’anarquia general.
Amb dostze anys complits es va casar a la filla del rei Alfons de Castilla, cedint a les presions dels barons catalans que le recomanaven desposarse prompte per donar un hereder a la corona.
Un intent contra Peníscola
L’any 1.225 satisfeta la noblesa d’Aragó en les seues aspiracions es va producir una situación de relativa pau i estabilitat interior. El rei Jauime no DIU res sobre aixó en el llibre dels fets ja que va ser derrotat en el seu ataque al castell que era mot fort, bastit en una roaca sobre el mar.
La fi de don Pero Ahonés
El rei va fixar un dia als barons perquè acudiren a Terol amb la seua gent d’armes i sota les seues ordres entrar ala regne de València per fer mal als moros , però van faltar a la cita,. El rei els va esperar debades durant tres setmanes, fins quedarse sense provisions. Però va tenir sort i el rei de València quan va saber que volia anar Jaume contra ell va oferir-le un tracte de pau donant-le la quinta part de las rendes de València i Murcia, el rei catalá va aceptar de molt gust ja que els seus cavallers li van deixar sol.
Havia un noble Pero Anonés que va arribar tard, quanta la pau era firmada i es va desobeir al rei, ja que volia anar contra el moros, Jaume el va perseguir i un cavaller del rei le va clavar mig peu de llança entre les costelles, ell cavaller va morir muntat a cavall. Després de la mort de Pero Ahonés una gran part del barons i quasi totes les ciutats d’Aragó es van rebelar contra ell i va començar una guerra oberta, on el rei Jaume va tenir ocasió d’imposar-se als qui rebutjaven l’autoritat reial.
La taula de Pere Martell
Diu el rei Jaume que, després que va pacificar Aragó, passat un temps, es va trobar a Tarragona amb alguns dels principals nobles de Catalunya, i els va convidar a casa seua un capità de galeres de nom Pere Martell, qui va parlar de Mallorca dient que era dels moros i que la coneixia bé, els barons van convéncer al rei de fer la conquesta de les Balears abans que la del Regne de València. Les illes eren plenes de pirates i lladres marins, un gran perill per als navegants en tota la Mediterrània occidental. De fel van ser una sèrie d’actes corsaris previs allò que va justificar la intervención militar contra Mallorca.
La batalla de Portopí
Quan la batalla va semblar guanyada, el rei Jaume va prendre la decisió d ‘avançar fins a Mallorca, per evitar que el rei moro es poguera retirar , però li va arribar la notícia de que Guillén i Ramon de Montcada havien caigut morts en batalla. Quan el rei de Mallorca va perdre la batalla de Portopí, es va retraeré amb el seus dins es muralles de la iutat. Llavors les forces del rei Jaume els van posar setge.
El rei de Mallorca veient-se en gran perill va fer tractes de pau, però el rei es va rebujar. Aixi, quan es va considerar que els defensors de la ciutat s’havien aflaquit prou, es va llançar l’asalt final. Va deixar sortir viu al rei moro.
Els almogàvers
Els almogàvers actuaven de manera autònoma dins l’exèrcit i vivien i combatien a la frontera amb els sarraïns. Coneixien ben bé les terres i els camins per on pasasaven i no utilitzaven armes defensives, ni bèsties de càrrega pel al transport. Eren guerrers molt frugals, capaços de resistir en les condicions més adverses i d’atacar o fugir més rápidamente que ningú. En temps de guerra solien incorporar-se a l’exèrcit, bé a sou o bé sense sou, però amb dret al botí a rebre provisions. Els reis de la Corona d’Aragó els van utilizar, molt sovint, i de manera descarada , en les seues campanyes militars.
La gesta de Valéncia
Als vin-i-tres anys, Jaume I inicà una ambiciosa campanya militar: La conquista del Regne de València. Segons el llibre dels fets va ser una reunió al castell d’Alcanyís. Va aceptar les estratègies del aragonés Balasc dÀlagó.
Morella
Balasc d’Alagó conexia bé la situació de la València musulmana perquè, enemistat amb el rei(Jaume) havia viscut exiliat allí durant dos anys. Va conquestar Morella el barò sense l’intervenció del rei, però el volia per si mateix. El rei mitjaçant el pacte de vassallatge, es va donar un feu al vassall i en canvi aquest es comprometía a prestar-li obediencia i assistir-lo en la guerra, pagar-li unes rendes.
BorrianaDesprés que va guanyar Morella, el rei Jaume va prendre personalment el comandament de les operacions. Així, la primavera de 1.233 va arribar daban Borriana i va posar setge a la vila. Va asaltar el castell i els va oferir deixar-los anar lliurement amb tot els béns que pogueren endur-se, a canvi que li rendiren Borriana.
El PuigGuanyada Borriana, tos els castells de moros entre aquella vila i Tortosa es van lliurar un per un al rei Jaume sense oposar resistència. El castell de El Puig va ser abandonat per el rei Zayyan de Valéncia al trobar-se impotent per a defensar-lo, el va fer derrocar .
Jaume va fer edificar un nou castell, va deixar una guarnició comanada pel seu oncle Bernat Guillem d’Entença , que hauria de defensar la posició, i se’n va tornar a la rereguarda.
Per a la conquesta de València va ser fonamental l’ocupaciò del Puig, només a dues llegües de la ciutat.Cebolla.
La lluita per València
El dia 24 d’abril del l’any 1238 el rei Jaume va eixir ddel Puig per posar setge a València.
Després d’un setge de més de cinc mesos, València es rendí. Jaume I arribà a un acord amb Zayyan, pel qual la población islàmica hauria d’abandonar la ciutat enduent-se els béns que poguera transportar. Així mateix els pactes establien una treva de set anys, durant la qual el conqueridor es comprometía a no atacar-lo en el territorio comprés entre Cullera i Dénia. En canví, Zayyan li lliuraria les fortificaciones situades al nord del Xúquer.
Fet el pacte, el rei Jaume va cridar a els barons que no van celebrar la notícia. Al rei li va costar molt de fer cumplir la paraula que havia donat als vençuts de respectar-los les persones i els equipatges. Va caldre, de fet, que escarmentara brutalment alguns del seus que volien saltar-se les condicions de la rendició.
El Castell de Bairén
Quan Jaume I era a la Vall de Bairén el rei Zayyan va voler negociar la rendició del castel a cambi de oferir-se com el seu vassal i li donara el domini de l’illa de Menorca, en canvi, li oferia el castell d’Alacant.
El rei Jaume va considerar la oferta inacceptable perquè seguns els pactes ocovinences Alacant corresponia a la conquista castellana, la resposta doncs, per fidelitat al rei de Castella havia de ser negativa.
Després que el rei Zayyan se’n va anar, va començar les converses amb l’alcaid per la rendició del castell.I així van acordar que l’alcaid retria el castell a l cap de set mesos, a canvi de la seua colaboración rebria, beneficies económics.
Xàtiva
Els primers intents contra Xàtiva es van fer amb forces molt inferior a les que haurien estat necessàries per a conquerir un castell tan impressionant. Així el homes del rei van tenir que hostilitzar el terrtori fent captius i destruint collites, tàctica que va obligar l’alcaid del castell a pactar: donà al rei la fortificació del Castelló de la Ribera i el va reconéixer com a senyor, obligan-se si havia de rendir Xàtiva, a no ferho a ningún que no fóra el rei Jaume.
El tractat d’Almirra
La treva amb l’alcaid de Xàtiva va durar poc, els de Xàtiva havien trencalt els pactes en atacar els seus homes, el rei va exigir la rendición del castell i , daban la negativa de l’alcaid, va recomençar la guerra.
Els seus homes van sorprendre un enviat de l’infant Alfons de Castella als moros de Xàtiva i, poc després Moixent i Énguera eren ocupades per forces castellanes. Això comportava la violació dels pactes signat amb el regne de Castella, que reconeixien al rei Jaume la conquista de Xàtiva i el territori circumdant.
Després d’haver fet penjar l’enviat de l’infant, va dirigir un atac contra Énguera, en mans dels castellans. Quan l’infant Alfons de Castella ho va saber ,va enviar missatgers perque es trobaren a Almirra, però abans d’acudir a la cita, el rei Jaume va ocupar ràpidamente Villena, Saix, Cabdet i Bugarra, que eren de conquesta castellana.
Quan el rei Jaime i l’infant Alfons es van trobar a Almirra, la situación era molt delicada i podia degenera ren una guerra oberta entre els dos regnes. El rei Jaume havia donat una filla en matrimoni a l’infant Alfons i aquest exigia ara Xàtiva com a dot.Finalment l’infant va renunciar a Xàtiva i li va tornar Moixent i Énguera. El rei Jaume, en canvi, li va tornar Villena i els altres castells i viles de conquista castellana, i es van fixar pacíficament els límits del Regne de València.
Les hostilitats entre Jaume I i l’infant Alfons van cessar amb la trobada d’Almirra, esdevinguda el març del 1244. Va quedar fixada la primera frontera valenciana amb Castella, no incloïa encara Alacant, Elx, Oriola i la Vall d’Aiora dins del Regne de València, que segons el pacte d’Almirra, quedaven dins Castella.
El repoblament.
El llibre dels fets silencia els interessos econòmics que impulsaven els conqueridors a ocupar les noves terres i se centra més en el carácter èpic de la croada cristiana.Per consolidar unes conquestes terrtorials tan extenses calia una aportació demogràfica que, en aquells moments, ni Catalunya ni Aragó podien fer. És per això que, a més de mantenir l’antiga población musulmana, els esforços de repoblament es dirigiran cap als centres urbans més important i am un clar sentit estratègic en l’àmbit militar i econòmic.
Una vida de combat
Un dels enemics més constants de Jaume I va ser Al-Azraq, que es revoltà a les comarques del sud del regne de València. El mateix any 1258 en què sofoca la rebel’lió, el momarca conqueridor signà el tractat de Corbeil am el qual renunciava a tots els drets enllà dels Pirineus, llevat del Rosselló i Montpeller. Uns anys més tard, 1264-65 conquistaria Múrcia per lliurar-la al rei castellà Alfons X complint fidelment el tractat d’Almirra.
La descendència i la successió
Els darrer dies de la vida de Jaume I van ser encara agitats per noves revoltes de la poblacio sarriïna del Regne de València. El vel rei, que ja tenia seixanta-vuit anys, hi va acudir per lluitar contra Al-Azraq, el seu irreconciliable enemic. Retirat a Alzira va sentir la proximitat de la mort, i el 20 de juliol abdicà (va morir el 27 de juliol 1276) Va voler viajar fins al monestir de Poblet per servir la Mare de Déu, però només va arribar fins a València.
Va deixar Catalunya, Aragó i Valéncia per al seu fill Pere, i Mallorca, Montpeller i el Rosselló, per a Jaume. Eren fills de la reina Violant d’Hongria, segona dona del rei Jaume.
Va tenir nou fills amb ella: Violant, que es casaria amb Alfons de Castella, Constança amb l’infant Manuel de Castella, Elisabet, amb Felip III de França Pere i Jaume fills barons, Ferran, Sança, Maria i finalmente, Sanç que seria arquebisbe de Toledo.
Lo pus bell hom del món
Quan s’inicià la restauració del Panteó reial de Poblet es van trabar les despulles dels monarques totes barrejades.
Aleshores va ser possible identificar els ossos del rei Jaume gràcies a certes ferides de guerra i a les descripcions, físiques que el presentaven com un home corpulent i de gran estatura.
“Aquest rei era major que altre hom un palm,era mot bé format complit de tot seus membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feita, i grans dents belles i blanques que sembraven perles, els ulls vair, i bells cabells rossos semblants de fil d’aur, i gran espaltles, i llong cors i delgat, i els braces grossos i ben feit, i belles mans, i llongs dit, i les cuixes grosses i les cames llongues i dretes i grosses per llur mesura. A més de les descripcions literàries i de les representacions de segells i monedes, certament rituals, només ens ha arribat una imatge realista i contemporánea del nostre rei.
El rei va fixar un dia als barons perquè acudiren a Terol amb la seua gent d’armes i sota les seues ordres entrar ala regne de València per fer mal als moros , però van faltar a la cita,. El rei els va esperar debades durant tres setmanes, fins quedarse sense provisions. Però va tenir sort i el rei de València quan va saber que volia anar Jaume contra ell va oferir-le un tracte de pau donant-le la quinta part de las rendes de València i Murcia, el rei catalá va aceptar de molt gust ja que els seus cavallers li van deixar sol.
Havia un noble Pero Anonés que va arribar tard, quanta la pau era firmada i es va desobeir al rei, ja que volia anar contra el moros, Jaume el va perseguir i un cavaller del rei le va clavar mig peu de llança entre les costelles, ell cavaller va morir muntat a cavall. Després de la mort de Pero Ahonés una gran part del barons i quasi totes les ciutats d’Aragó es van rebelar contra ell i va començar una guerra oberta, on el rei Jaume va tenir ocasió d’imposar-se als qui rebutjaven l’autoritat reial.
La taula de Pere Martell
Diu el rei Jaume que, després que va pacificar Aragó, passat un temps, es va trobar a Tarragona amb alguns dels principals nobles de Catalunya, i els va convidar a casa seua un capità de galeres de nom Pere Martell, qui va parlar de Mallorca dient que era dels moros i que la coneixia bé, els barons van convéncer al rei de fer la conquesta de les Balears abans que la del Regne de València. Les illes eren plenes de pirates i lladres marins, un gran perill per als navegants en tota la Mediterrània occidental. De fel van ser una sèrie d’actes corsaris previs allò que va justificar la intervención militar contra Mallorca.
La batalla de Portopí
Quan la batalla va semblar guanyada, el rei Jaume va prendre la decisió d ‘avançar fins a Mallorca, per evitar que el rei moro es poguera retirar , però li va arribar la notícia de que Guillén i Ramon de Montcada havien caigut morts en batalla. Quan el rei de Mallorca va perdre la batalla de Portopí, es va retraeré amb el seus dins es muralles de la iutat. Llavors les forces del rei Jaume els van posar setge.
El rei de Mallorca veient-se en gran perill va fer tractes de pau, però el rei es va rebujar. Aixi, quan es va considerar que els defensors de la ciutat s’havien aflaquit prou, es va llançar l’asalt final. Va deixar sortir viu al rei moro.
Els almogàvers
Els almogàvers actuaven de manera autònoma dins l’exèrcit i vivien i combatien a la frontera amb els sarraïns. Coneixien ben bé les terres i els camins per on pasasaven i no utilitzaven armes defensives, ni bèsties de càrrega pel al transport. Eren guerrers molt frugals, capaços de resistir en les condicions més adverses i d’atacar o fugir més rápidamente que ningú. En temps de guerra solien incorporar-se a l’exèrcit, bé a sou o bé sense sou, però amb dret al botí a rebre provisions. Els reis de la Corona d’Aragó els van utilizar, molt sovint, i de manera descarada , en les seues campanyes militars.
La gesta de Valéncia
Als vin-i-tres anys, Jaume I inicà una ambiciosa campanya militar: La conquista del Regne de València. Segons el llibre dels fets va ser una reunió al castell d’Alcanyís. Va aceptar les estratègies del aragonés Balasc dÀlagó.
Morella
Balasc d’Alagó conexia bé la situació de la València musulmana perquè, enemistat amb el rei(Jaume) havia viscut exiliat allí durant dos anys. Va conquestar Morella el barò sense l’intervenció del rei, però el volia per si mateix. El rei mitjaçant el pacte de vassallatge, es va donar un feu al vassall i en canvi aquest es comprometía a prestar-li obediencia i assistir-lo en la guerra, pagar-li unes rendes.
BorrianaDesprés que va guanyar Morella, el rei Jaume va prendre personalment el comandament de les operacions. Així, la primavera de 1.233 va arribar daban Borriana i va posar setge a la vila. Va asaltar el castell i els va oferir deixar-los anar lliurement amb tot els béns que pogueren endur-se, a canvi que li rendiren Borriana.
El PuigGuanyada Borriana, tos els castells de moros entre aquella vila i Tortosa es van lliurar un per un al rei Jaume sense oposar resistència. El castell de El Puig va ser abandonat per el rei Zayyan de Valéncia al trobar-se impotent per a defensar-lo, el va fer derrocar .
Jaume va fer edificar un nou castell, va deixar una guarnició comanada pel seu oncle Bernat Guillem d’Entença , que hauria de defensar la posició, i se’n va tornar a la rereguarda.
Per a la conquesta de València va ser fonamental l’ocupaciò del Puig, només a dues llegües de la ciutat.Cebolla.
La lluita per València
El dia 24 d’abril del l’any 1238 el rei Jaume va eixir ddel Puig per posar setge a València.
Després d’un setge de més de cinc mesos, València es rendí. Jaume I arribà a un acord amb Zayyan, pel qual la población islàmica hauria d’abandonar la ciutat enduent-se els béns que poguera transportar. Així mateix els pactes establien una treva de set anys, durant la qual el conqueridor es comprometía a no atacar-lo en el territorio comprés entre Cullera i Dénia. En canví, Zayyan li lliuraria les fortificaciones situades al nord del Xúquer.
Fet el pacte, el rei Jaume va cridar a els barons que no van celebrar la notícia. Al rei li va costar molt de fer cumplir la paraula que havia donat als vençuts de respectar-los les persones i els equipatges. Va caldre, de fet, que escarmentara brutalment alguns del seus que volien saltar-se les condicions de la rendició.
El Castell de Bairén
Quan Jaume I era a la Vall de Bairén el rei Zayyan va voler negociar la rendició del castel a cambi de oferir-se com el seu vassal i li donara el domini de l’illa de Menorca, en canvi, li oferia el castell d’Alacant.
El rei Jaume va considerar la oferta inacceptable perquè seguns els pactes ocovinences Alacant corresponia a la conquista castellana, la resposta doncs, per fidelitat al rei de Castella havia de ser negativa.
Després que el rei Zayyan se’n va anar, va començar les converses amb l’alcaid per la rendició del castell.I així van acordar que l’alcaid retria el castell a l cap de set mesos, a canvi de la seua colaboración rebria, beneficies económics.
Xàtiva
Els primers intents contra Xàtiva es van fer amb forces molt inferior a les que haurien estat necessàries per a conquerir un castell tan impressionant. Així el homes del rei van tenir que hostilitzar el terrtori fent captius i destruint collites, tàctica que va obligar l’alcaid del castell a pactar: donà al rei la fortificació del Castelló de la Ribera i el va reconéixer com a senyor, obligan-se si havia de rendir Xàtiva, a no ferho a ningún que no fóra el rei Jaume.
El tractat d’Almirra
La treva amb l’alcaid de Xàtiva va durar poc, els de Xàtiva havien trencalt els pactes en atacar els seus homes, el rei va exigir la rendición del castell i , daban la negativa de l’alcaid, va recomençar la guerra.
Els seus homes van sorprendre un enviat de l’infant Alfons de Castella als moros de Xàtiva i, poc després Moixent i Énguera eren ocupades per forces castellanes. Això comportava la violació dels pactes signat amb el regne de Castella, que reconeixien al rei Jaume la conquista de Xàtiva i el territori circumdant.
Després d’haver fet penjar l’enviat de l’infant, va dirigir un atac contra Énguera, en mans dels castellans. Quan l’infant Alfons de Castella ho va saber ,va enviar missatgers perque es trobaren a Almirra, però abans d’acudir a la cita, el rei Jaume va ocupar ràpidamente Villena, Saix, Cabdet i Bugarra, que eren de conquesta castellana.
Quan el rei Jaime i l’infant Alfons es van trobar a Almirra, la situación era molt delicada i podia degenera ren una guerra oberta entre els dos regnes. El rei Jaume havia donat una filla en matrimoni a l’infant Alfons i aquest exigia ara Xàtiva com a dot.Finalment l’infant va renunciar a Xàtiva i li va tornar Moixent i Énguera. El rei Jaume, en canvi, li va tornar Villena i els altres castells i viles de conquista castellana, i es van fixar pacíficament els límits del Regne de València.
Les hostilitats entre Jaume I i l’infant Alfons van cessar amb la trobada d’Almirra, esdevinguda el març del 1244. Va quedar fixada la primera frontera valenciana amb Castella, no incloïa encara Alacant, Elx, Oriola i la Vall d’Aiora dins del Regne de València, que segons el pacte d’Almirra, quedaven dins Castella.
El repoblament.
El llibre dels fets silencia els interessos econòmics que impulsaven els conqueridors a ocupar les noves terres i se centra més en el carácter èpic de la croada cristiana.Per consolidar unes conquestes terrtorials tan extenses calia una aportació demogràfica que, en aquells moments, ni Catalunya ni Aragó podien fer. És per això que, a més de mantenir l’antiga población musulmana, els esforços de repoblament es dirigiran cap als centres urbans més important i am un clar sentit estratègic en l’àmbit militar i econòmic.
Una vida de combat
Un dels enemics més constants de Jaume I va ser Al-Azraq, que es revoltà a les comarques del sud del regne de València. El mateix any 1258 en què sofoca la rebel’lió, el momarca conqueridor signà el tractat de Corbeil am el qual renunciava a tots els drets enllà dels Pirineus, llevat del Rosselló i Montpeller. Uns anys més tard, 1264-65 conquistaria Múrcia per lliurar-la al rei castellà Alfons X complint fidelment el tractat d’Almirra.
La descendència i la successió
Els darrer dies de la vida de Jaume I van ser encara agitats per noves revoltes de la poblacio sarriïna del Regne de València. El vel rei, que ja tenia seixanta-vuit anys, hi va acudir per lluitar contra Al-Azraq, el seu irreconciliable enemic. Retirat a Alzira va sentir la proximitat de la mort, i el 20 de juliol abdicà (va morir el 27 de juliol 1276) Va voler viajar fins al monestir de Poblet per servir la Mare de Déu, però només va arribar fins a València.
Va deixar Catalunya, Aragó i Valéncia per al seu fill Pere, i Mallorca, Montpeller i el Rosselló, per a Jaume. Eren fills de la reina Violant d’Hongria, segona dona del rei Jaume.
Va tenir nou fills amb ella: Violant, que es casaria amb Alfons de Castella, Constança amb l’infant Manuel de Castella, Elisabet, amb Felip III de França Pere i Jaume fills barons, Ferran, Sança, Maria i finalmente, Sanç que seria arquebisbe de Toledo.
Lo pus bell hom del món
Quan s’inicià la restauració del Panteó reial de Poblet es van trabar les despulles dels monarques totes barrejades.
Aleshores va ser possible identificar els ossos del rei Jaume gràcies a certes ferides de guerra i a les descripcions, físiques que el presentaven com un home corpulent i de gran estatura.
“Aquest rei era major que altre hom un palm,era mot bé format complit de tot seus membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feita, i grans dents belles i blanques que sembraven perles, els ulls vair, i bells cabells rossos semblants de fil d’aur, i gran espaltles, i llong cors i delgat, i els braces grossos i ben feit, i belles mans, i llongs dit, i les cuixes grosses i les cames llongues i dretes i grosses per llur mesura. A més de les descripcions literàries i de les representacions de segells i monedes, certament rituals, només ens ha arribat una imatge realista i contemporánea del nostre rei.
FI
1 comentario:
Un bon article.
Felicitats
Nelo
Publicar un comentario